Sobrepès: Obesitat Canina i Felina

OBESITAT CANINA I FELINA

L'obesitat canina i felina és la malaltia endocrina més comuna. Potser per això tendim a subestimar-la. Tot i això, és un problema molt greu, ja que pot predisposar l'animal a patir altres malalties. El sobrepès i l'obesitat es defineixen com una acumulació excessiva de greix al cos. L'augment excessiu de pes pot afectar greument la qualitat de vida de les mascotes, generar altres malalties i reduir l'esperança de vida de l'animal.

1. Diferència entre sobrepès i obesitat.

2. Causes d'obesitat.

3. Com saber si un gos o un gat és obès?

4. Com es pot tractar l'obesitat?

5. Conseqüències de l'obesitat.

6. Com prevenir l'obesitat?

Diferències entre sobrepès i obesitat

Diem que una mascota té excés de pes quan més del 10-15% de la seva massa és teixit gras. És una fase anterior a l'obesitat. La mascota amb sobrepès comença a tenir limitacions de mobilitat i es pot convertir en un animal obès en el futur. Tot i això, encara no presenta risc de patir altres malalties i és fàcil de revertir.
Quan el percentatge de greix supera el 20-30%, es considera que té obesitat. Aquesta gran quantitat de greix afecta el benestar i li impedeix tenir una vida normal. A més, comença a patir una sèrie de canvis metabòlics i hormonals que el predisposen a patir altres malalties. Per això, l'obesitat és un problema molt greu que cal evitar.

Causes d'obesitat

Les causes de l'obesitat són multifactorials, tan genètiques com a ambientals. Totes causen un desequilibri d'energia: l'animal consumeix més calories de les que gasta, és a dir, té un excés d'energia que s'acumula en forma de greix.

Com a causes principals d'obesitat:

•Alimentació inadequada: un menjar hipercalòric o de baixa qualitat, són una de les principals causes d'obesitat. També el consum a demanda i els premis excessius han estat relacionats amb aquesta malaltia.

•Sedentarisme: les mascotes que no fan tot l'exercici que necessiten per gastar l'energia que consumeixen solen esdevenir animals obesos.

•Genètica: alguns gossos i gats tenen més probabilitats de patir obesitat a causa dels seus gens heretats. Per això, algunes races tenen més predisposició a engreixar-se.

•Esterilització: quan els esterilitzem, deixen de produir hormones sexuals. Això causa un alentiment del metabolisme de l'animal, per la qual cosa tendeix a engreixar-se. I, especialment en els felins, augmenta notablement la gana.

•Edat avançada: l'obesitat en geriàtrics és molt més comuna. Tenen un metabolisme més lent i solen fer menys exercici, per la qual cosa tendeixen a engreixar-se.

•Desordres endocrins: malalties com l'hipotiroïdisme o l'hiperadrenocorticisme també predisposen a patir obesitat.

•Malalties que limiten l'activitat física (artrosi, afeccions respiratòries i cardiovasculars)

•Fàrmacs: alguns medicaments, com els antiepilèptics i els glucocorticoides, causen polifàgia (excés de gana).

Com saber si un gos o un gat és obès?

La valoració objectiva de l'obesitat és fonamental per determinar-ne el grau, l'objectiu de pèrdua de pes i el progrés fins a aconseguir-ho. També cal una avaluació física completa de la mascota per descobrir qualsevol malaltia concomitant que l'obesitat pogués complicar.

El mètode més habitual per diagnosticar l'obesitat és mesurar l'índex de condició corporal (ICC). L'ICC es basa en una valoració visual, amb palpació del tòrax, la cintura i les apòfisis espinoses, per decidir la puntuació adequada. Actualment, aquest és el mètode més utilitzat a la clínica. Quan un gos o un gat està al seu pes ideal, el seu cos vist des de dalt té forma de rellotge de sorra, és a dir, presenta un estrenyiment entre les costelles i la pelvis. De perfil, la línia que forma el ventre puja des de la caixa toràcica fins a la pelvis. D'aquesta manera, podem notar les costelles i la columna vertebral fent una pressió lleu amb el dit.
Per contra, un amb sobrepès té el cos recte, tant de perfil com des de dalt, i hem de fer força pressió per notar les costelles. En un animal obès, apareix un ventre voluminós i caigut, perdent completament la forma de rellotge de sorra. A més, la capa de greix de la pell és tan gruixuda que resulta impossible notar les costelles, les vèrtebres i, fins i tot, els ossos de la pelvis.

Hi ha un sistema molt utilitzat, basat en una escala de 9 punts.

Al sistema de 9 punts, el 6 es considera lleuger sobrepès, el 7 sobrepès considerable, el 8 obesitat i el 9 obesitat mòrbida. Una mascota amb un ICC de 6-9 és un bon candidat per a un programa de pèrdua de pes controlada.

Com es pot tractar l'obesitat?

La pèrdua de pes és un tractament de primera línia en qualsevol afecció locomotora (artrosi) o de tipus cardiorespiratori. Qualsevol pèrdua de pes que apropi el pacient al seu pes ideal suposarà un benefici per al gos i el gat.

El tractament tradicional contra l'obesitat consisteix en el control de la dieta (dieta específica baixa en greix i quantitats adequades d'aliment) i l'exercici. Un programa de control de l'obesitat es basa en els passos següents: avaluació mèdica global de la mascota que permeti diagnosticar la magnitud del seu sobrepès o obesitat, diagnòstic i tractament de qualsevol malaltia concomitant (endocrinopatia, artrosi, etc.) i elaboració d'un pla de pèrdua de pes amb control de la dieta i programa d'exercicis.
En els programes basats en la dieta no es recomana utilitzar un aliment estàndard de manteniment i restringir-ne simplement la quantitat, perquè la majoria dels aliments estan equilibrats respecte al contingut energètic de la ració i, si aquest últim es restringeix, això podria provocar un estat de malnutrició. En lloc d'això, es recomana usar una dieta formulada a propòsit per perdre pes. Hi ha diverses dietes per al seu ús com a mètode principal de restricció d'energia calòrica.

Tot i això, els programes de pèrdua de pes que només es basen en el control de la dieta i en una major quantitat d'exercici poden ser difícils d'aplicar per els propietaris i de controlar adequadament pel veterinari. De fet, els propietaris s'enfronten a un gos o gat que demana menjar, a qui no li agrada la dieta, a qui altres persones donen menjar i que té dificultats per fer exercici. La frustració del propietari i no tenir resultats també pot provocar la manca de satisfacció amb el tractament i de motivació per continuar.

Juntament amb els programes de tractament de pes que incloguin canvis de dieta, també és important aplicar canvis a l'estil de vida de l'animal, ja que això ajudarà a evitar recidives. Aquests canvis estan destinats a incrementar la despesa energètica (augmentar el nivell d'activitat física, introduir sessions de joc periòdiques), a millorar la qualitat de vida (activitat de joc regular) i canvis del patró alimentari (mesurament i registre exactes del consum diari d'aliments, i evitar els menjars addicionals descontrolats)

El tractament dʻun animal obès depèn de nombrosos factors i ha dʻestar sota control dʻun professional veterinari.

Conseqüències de l'obesitat.

Se sol pensar que l'obesitat només comporta una restricció de mobilitat. Tot i això, aquesta malaltia té nombroses conseqüències a llarg termini. A causa de l'excés de pes, pot aparèixer intolerància a l'exercici, baixa resistència a la calor i problemes ortopèdics. A més, el teixit gras secreta unes molècules, conegudes com a adipoquines, que, en excés, causen inflamació, canvis en el metabolisme de la glucosa i els greixos, desordres hormonals i inflamació crònica.

Com a conseqüència, l'animal pot patir:

• Malalties locomotores: osteoartritis, displàsia, trencaments, etc.

• Desordres endocrins: diabetis mellitus, hipotiroïdisme, hiperadrenocorticisme.

• Malalties cardiorespiratòries: estrès respiratori, col·lapse traqueal, hipertensió, lipèmia, col·lapse cardiovascular, etc.

• Altres patologies: problemes urogenitals, alguns tipus de càncer, augment de complicacions durant l'anestèsia i la cirurgia, etc.

En definitiva, l'obesitat causa una disminució de la qualitat i esperança de vida de la nostra mascota i per això és molt important tractar-la i, sobretot, prevenir-la.

Com es pot prevenir l'obesitat?

Per evitar-la cal evitar el sedentarisme. Tots els animals necessiten fer una quantitat d'exercici adequada per a la raça i la condició física. També han de prendre una dieta de qualitat, adequada per a la seva situació, edat i estat reproductiu. Així, no només evitarem l'obesitat, sinó també moltes altres malalties relacionades amb la dieta i l'estil de vida. Com amb qualsevol malaltia, val més prevenir que guarir. L'obesitat té una sèrie d'implicacions negatives en la salut i el benestar de l'animal, sobretot una reducció de la qualitat i l'esperança de vida. Per tant, probablement els beneficis per a la salut i el benestar dels gossos i els gats siguin molt més grans si s'impedeix que aparegui l'obesitat, que si es tracten els casos en què ja hi ha el problema.